El passat dissabte 7 d’agost la Mussara es va omplir un cop més de vida i vam gaudir d’una nova edició del Festival Mussart, recuperant la vetllada tal i com la coneixíem abans de la pandèmia: conferència, ruta poètica, espectacle, sopar i concert.
Vespre, bona temperatura, paratge idíl·lic, música, poesia i dansa han estat els ingredients que han format la recepta del Mussart 2022. L’any 2019 es va arribar fins als 2.500 assistents que, a causa de les restriccions, es van convertir en 200 el 2020 i en 350 el 2021. Enguany, se n’havien previst uns 500 o 600, i finalment, quan s’ha arribat fins als 700, ple total, l’organització ha decidit no deixar entrar ningú més, en un exercici de precaució. L’edició d’enguany és valorada com una victòria.
Posar-nos de cara a nosaltres mateixos
Sovint, les coses canvien tan ràpidament que ni tan sols som capaços d’assimilar-les. Aquest és el propòsit d’aquest Mussart, analitzar i posar de manifest l’espiral de canvis, no sempre evolutius, en què s’ha transformat la societat actual. Tot plegat ha donat el tret de sortida amb la benvinguda al públic. Després, a través de diferents punts de la Mussara, s’ha pogut dur a terme una ruta on cada intèrpret ha recitat una sèrie de textos literaris, alguns acompanyats de dansa. Precisament la dansa ha agafat el relleu durant el següent espectacle, aquest damunt de l’escenari. Ball, poesia i música s’han convertit en un mateix art. Entre la selecció de textos, feta pel dramaturg i director del Mussart, Francesc Cerro-Ferran, s’hi han vist representats autors com Stéphane Bouquet, Charles Pennequin o Thomas Vinau.
Un públic entregat
Els assistents s’han submergit en l’espectacle i han col·laborat de manera activa en les representacions. Les situacions relatades pels intèrprets han nodrit un públic assedegat. A més, el caràcter introspectiu i reflexiu dels textos, juntament amb la idoneïtat del paisatge, ha contribuït al gaudi dels espectadors. El festival ha finalitzat amb un sopar al refugi de la Mussara i un concert a càrrec de Quico el Célio i Noel Luna.
