Vilaplana
Municipi del Baix Camp, situat als vessants meridionals de la serra de la Mussara, que accidenten la major part del territori.
Els voltants són pintorescos i, disperses pel terme, s’hi troben diverses fonts naturals. El municipi té una extensió total de 23,76 Km², després de l’annexió del terme de la Mussara l’any 1961.
Història
Els primers documents escrits en els quals apareix el nom de Vilaplana (Villam Planam) són de 1297. Des del principi, formà part del comtat de Prades i amb una certa dependència de l’Aleixar. En el segle XIV tenia un cali compost per 4 famílies dedicades al comerç, tot i que en el segle XV tingués encara una certa dependència de la Mussara.
La base de la seva economia, en el segle XVII eren els avellaners, la ramaderia i les ames.
A mig segle XVII, la vila ja està provista de metge (barber) i apotecari, així com de mestre per a nois.
Pel que fa a serveis, eren: la tenda de queviures, el forn de coure el pa, la carnisseria, la fleca i taverna, la premsa de lliura, el molí del blat, el molí d’oli, “l’estanquillo” de I’aiguardent i el ‘tabaco reial”, l’hostal i la ferreria.
L’arrendament d’aquests serveis es regia per una mena de reglament que se’n deia la tava.
La Balandra i la Bassa de la Vila es regien per una junta amb la vigilància directa d’un aiguader.
La tramitació de l’estudi, plànols per la construcció d’un nou temple (l’actual) s’iniciaren el 18 de febrer del 1736.
Festes locals
- 20 de gener, Sant Sebastià
- 15 de maig, Sant Isidre.
- 12 d’octubre, Nativitat de la Mare de Déu
Activitat econòmica
La població és bàsicament agrícola. Una bona part del terme es troba ocupat per bosc de pins i alzines. A les terres conreades predomina l’avellaner, l’olivera i els ametllers, seguit molt de lluny per la vinya. A les terres de regadiu, molt minoritàries, hom hi conrea avellaners, arbres fruiters i productes de l’horta.
Les úniques activitats industrials són derivades de l’agricultura.
Fins als primers anys del segle XX existien explotacions de pedreres de granit i extraccions de barita.
Patrimoni
L’edifici més notable del poble és l’església parroquial, dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu, inaugurada l’any 1739, de façana barroca, restaurada l’any 2010. A l’interior es conserva la imatge romànica de la Mare de Déu de la Llet, que prové de la primera església romànica, i a la façana una Mare de Déu gòtica.
Al terme hi ha, també, un mas fortificat de la 2a. meitat del segle XII, el “Mas del Morenet”.
Pintures rupestres: En el terme municipal es troben unes pintures rupestres incloses en el conjunt de pintures rupestres del Mediterrani, declarades Patrimoni de la Humanitat l’any 1998.
Es troben al municipi un conjunt de quatre forns rajolers que és molt possible que els seus orígens es remuntin als segles XVIII. Segons la veu popular s’hi van fer els maons amb els quals es va construir el campanar de Vilaplana, fet d’obra vista i acabat l’any 1744.
Vilaplanencs il·lustres
- Josep Ferré Revascall
- Oleguer Huguet
- Sebastià Mariné i Bigorra
- Mn Josep Mª Musté i Pàmies